martes, 30 de agosto de 2011

NALA


Us volem presentar a la NALA, una sharpei de raça retirada a un criador que no li donava les mínimes condicions per viure. Els primers anys de vida d'aquesta gosseta han estat un calvari i estem treballant per tornar-li la qualitat de vida i tot el carinyo que fins ara no li han donat.

Aquesta petita de dos anys esta en tractament veterinari per miniminitzar els problemes que presenta. Hem trobat que pateix una alergia crònica a la pell, com molts animals d'aquesta raça, també té els conductes auditius més petits del normal el que li provoca escoltar malament, i pateix una luxació rotuliana al genoll esquerra.

El passat 23/8 li vam fer una intervenció quirurgica (transposición de la cresta tibial y sulcoplastia) i el traumatoleg especialista ens ha avisat que el proper 1/9 caldrà fer-li una segona intervenció donat que s'ha mogut una de les fixacions que porta a la pota.

Després d'aquesta segona intervenció caldrà una recuperació entre tres setmanes i tres mesos per que pugui tornar a caminar amb tota normalitat.

Amb temps buscarem una casa especial d'adopció per aquesta peludeta arrugada on li donin tot el carinyo que demana i pugui oblidar tot el que ha passat els primers anys de la seva vida.

VERGÜENZA y REACCIÓN

El próximo 20 de noviembre tendremos elecciones al congreso y al senado. Un nuevo ejercicio democrático que los partidos mayoritarios estan manipulando nuevamente a su antojo.

Esta vez PSOE, PP, CiU i PNV han decidido que eso de poder votar a quien quieras era dejar demasiada manga ancha al pueblo. Se han mosqueado porque los partidos pequeños, ante su inutilidad e inmovilismo, han crecido ostensiblemente, y han decidido modificar la normativa electoral obligando, a los partidos que no tienen representación actualmente, a presentar en forma de avales (firmas) el 0'1% del censo como paso previo para poder presentarse a las elecciones.

Esta decisión supone que el 90% de los partidos que fueron a la urnas en las pasadas elecciones generales (2008) tendrán que hacer un esfuerzo económico y social para poder conseguir los avales necesarios para poder ejercer el derecho democrático.

La clase política actual no quiere perder sus privilegios con la entrada de gente del pueblo enmarcada en partidos políticos pequeños, con pocos recursos pero muchas iniciativas, y es por eso que intenta blindar su cortijo para no perderlo. Es vergonzoso.

Por nuestra parte, como representantes del PACMA en Mollet del Vallès, lucharemos por conseguir las firmas necesarias y poder presentarnos a las elecciones del 20N. Ahora estamos a la espera de una respuesta de Junta Electoral Central de Madrid sobre la documentación necesaria para conseguir los avales y ponernos a recoger las firmas necesarias.

Cada vez nuestros políticos nos dan más vergüenza ajena. Pero, por favor, ¿qué no habeís aprendido nada de las movilizaciones del 15M? ¿qué no veís que la población es cada día más sensible a vuestras cacicadas? ¿no os daís cuenta que democracia es participación? ¿tanto miedo os da perder vuestros privilegios?

El PACMA estará en las próximas elecciones generales. Ante vuestra vergüenza vereís nuestra reacción.

Os recomendamos mirar y difundir el enlace: www.yoavalo.org

Como complemento a este artículo podeís leer: Artículo en Noticias de Madrid

Gràcies Mollet!

MANCA DE COL·LABORACIÓ


Que hi ha problemes de comunicació i de col·laboració entre els voluntaris de les protectores i els cossos de seguretat és un fet més que evident que podem comprovar cada dia. Només en alguns casos que ens trobem amb un agent o agents animalistes podem aconseguir treballar a un nivell satisfactori aconseguint resultats molt bons pels animals.

On rau el problema? On sempre! A les administracions nacional (Generalitat) i locals (ajuntaments) que fan tot el possible per evitar una col·laboració i una comunicació fluida i oberta entre les protectores i els cossos de seguretat. Potser només plantejar una nova feina fa que caiguin esgotats damunt de les seves taules?

Sigui com sigui, els animals abandonats continuen ficant-se a carreteres, autopistes, camins privats, zones de seguretat, etc, i és, sobretot, en aquests moments quan caldria treballar plegats. Nosaltres per agafar l'animal perdut o abandonat, i ells per garantir la seguretat de l'animal, la dels nostres voluntaris i la dels usuaris dels vehícles que circulen per la via.

Us posarem un exemple. Un de tants, no patiu que no farem un detall complert de tots que no acabariem mai.

Gos abandonat o perdut que es fica a l'alçada de Parets al voral de la C17 amb la connexió de l'AP7. L'animal espantat va de costat a costat, ara surt a la C17, ara agafa camí per ficar-se a l'AP7. Us podeu imaginar la situació? Cotxes a 100 km/h xiulant al costat de l'animal i dels nostres voluntaris. Que aquesta és una altra, tu vas conduint i veus un gos i quatre persones amb l'armilla reflectant i que et penses que fan? El darrer video clip de la Beyoncé? Collons cal ser bestia per accelerar encara més i apropar-te a veure que estan fent.

Total, una de les nostres voluntaries (la nostra Pipa!) truca als mossos per donar parte de la situació i demanar la seva col·laboració. Us recordem, estem a Parets, a res de l'Escola de Seguretat Pública de Catalunya, o sigui, el forn d'on surten els mossos. Doncs agafa't que va fort, dues hores després de la trucada encara estaven al voral de la carretera prenent el sol i esperant.

Al final, amb més sort que una altra cosa aconsegueixen desplaçar el gos i treure'l de la zona de perill. I els mossos? Vosaltres ho sabeu? No? Doncs mira igual que nosaltres. Perque no van aparèixer, però és que tampoc van trucar.

Ja de tornada a Mollet, una visita a la comisaria de Ca l'Estrada per donar les gràcies als nostres amics uniformats. La seva resposta: "es que hay prioridades, señora".

Com veieu els animals no son una prioritat per l'actual sistema de govern. Caldra canviar-ho llavors?

No volem acabar aquest artícle sense agrair la col·laboració dels molts conductors que amb tota la seva responsabilitat disminuien la velocitat i deixaven distància de seguretat amb el voral. Moltes gràcies!

LLUNA EN ADOPCIÓ


Tenim aquesta gosseta, creuada de caniche, en adopció. La tenim a una de les nostres cases d'acollida a l'espera de trobar una familia per ella. És una gossa de 12 anys molt tranquila. Es diu LLUNA.

viernes, 19 de agosto de 2011

MISSATGE DE NEMO


Hola amigos de Vallés Natura,

Soy Nemo, os acordáis de mi ? El pasado mes de Noviembre una familia estupenda de Mollet me vió a traves del cristal del Hospital Veterinario Movet y entraron a preguntar por mi, me acariciaron y se fueron sin más, pero mis encantos les hicieron volver a buscarme y me adoptaron. No es por presumir, pero estoy seguro de que cada día me quieren más, igual que yo a ellos , me encanta correr por el pasillo detrás de las niñas cuando llevan algún juguete de esos que se arrastran y acurrucarme, por la noche, en la cama a los pies de los papis !!

Os paso unas fotillos mías para que veais lo guapo y grande que me he puesto.

Aprovecho para pediros un favor...me gustaría hacerles llegar un mensaje a mis compañeros, perros y gatos, que están ahora con vosotros, decirles que no estén tristes, que piensen que, por suerte, todavía quedan muchas familias estupendas como la mía, que llegarán, les adoptarán y les colmarán de mimitos, además siempre vigilarán que tengan disponible pienso del mejor y agua fresquita fresquita ... ah !! y aún hay más, de vez en cuando te traen algún juguetillo, eso sí, un consejo, cuando os den el juguete haceros los sorprendidos y contentos, a los humanos les hace ilusión traernos cosillas y no es plan de decepcionarlos ; )

En fin, gracias Vallés Natura por encontrarme una familia y hasta pronto !

miércoles, 17 de agosto de 2011

BONI EN ADOPCIÓ


Aquesta gossa va entrar a les nostres vides de cop i portant moltes sorpreses. Podeu llegir la seva història a l'entrada del nostre blog:


Ara, després d'una llarga recuperació ja la podem posar en adopció. No es tracta d'una adopció habitual, és tracta d'una gossa amb molta por i on caldrà trobar un adoptant amb paciència i molta ma per tractar-la amb carinyo.

La Petra, la seva actual casa d'acollida, esta fent una feina impressionant donant l'espai necessari, fent la socialització poc a poc, marcant les normes amb molta paciència, donant molt carinyo i temps.

GRÀCIES

Treballar en silenci, sense fer soroll. Posant tota la nostra dedicació als nostres animals i a la gent que els estima de Mollet. Fer una feina sempre en positiu no deixant que les coses dolentes ens aturin ni un minut. Sempre endavant. Sempre fent un pas més que ahir i treient del pas les pedres que trobem al camí. Fem el que fem pels nostres animals.... mai pel que diran de nosaltres.

Pot semblar una tonteria però aquesta és la nostra filosofia de treball. Som una protectora sense refugi, sense instal·lacions, amb molts pocs recursos.... però ens sortim! perquè tenim un bon equip de treball. Gent que només vol treballar, que no té segones intencions, que no busca la medalleta de l'agraiment públic. Persones que s'estimen els animals i que saben treballar en equip.

Avui volem donar les gràcies a les cases d'acollida que ens permeten treballar (què grans sou!) , a l'Hospital Veterinari Movet (gràcies per la vostra paciència!) que ens dona support i als voluntaris que posen hores i hores per netejar, donar de menjar, passejar, posar cartells, fer tasques administratives. Sense ells poc podriem fer.

Però aquesta vegada ho volem fer diferent. Moltes vegades donem les gràcies però no us feu idea del volum de feina que tenim, ni quants peluts cuidem. Avui farem una ullada.

Si comencem per la Movet, hem d'agrair fins l'infinit la seva paciència. Tant el David com el Quim, propietaris del centre, mai posen problemes a la nostra activitat i sempre ens donen el seu suport posant a la nostra disposició el seu equip veterinari. Quants animals tenim avui a la Movet? Un? Dos? Doncs no! Fem una ullada: 3 gatets blancs i negres d'un mes i mig, 1 gateta negra de quatre mesos, 1 gateta carey de dos mesos, 1 gateta negra de dos mesos, 6 gatets petits petits d'un mes, i 1 gosseta blanca i negra de set mesos. Això fa un total de 13 animalons! i tots "vivitos y coleando"! Tots en adopció. A part de les nostres 3 tortugues de Florida que ja son part de l'equip de Vallès Natura i que ho controlen tot des de la seva tortuguera.

I si parlem de les cases d'acollida? Fem una ullada: 1 gateta de quatre mesos que va perdre un ull; 1 gateta tricolor de tres mesos; 1 conill Belier blanc i negre; 1 conil Cap de Lleó blanc; 1 conill nan gris; 1 conill comú blanc i negre; 3 avis chiguagues de deu anys amb el seus problemes geriàtrics; 1 gos Chin Japones de deu anys amb una disfunció cognitiva propia de la seva edat que té encara una bona qualitat de vida però que cal mimar com ho fem amb els nostres avis; 1 gossa Sharpei femella de dos anys amb luxació a les rotules posteriors, dermatitis, gairabé sorda i amb dificultats de visió; i 1 gatet negre d' un parell de setmanes a biberó. Això fa un total de 12 peluts! i tots contents i molt ben tractats. Molts en adopció i uns quants pendents de tractaments veterinaris per resoldre els seus petits problemes.

Ves per on! 25 animals al nostre càrrec sense refugi, ni instal·lacions.

Moltes gràcies als que feu possible aquest petit miracle amb la vostra feina, edicació i aportacions. Moltes gràcies de tot cor!

Gràcies Mollet!

I un missatge als que us agrada embrutar, enganyar, amagar part de la veritat, aprofitar-vos de la nostra feina, criticar per criticar i que no arribeu a més perque simplement no sabeu, us recomanem un programa de TV que fan per les tardes a T5, es diu Salvame!, segur que us veureu identificats. Vinga que així fareu curriculum campions!

martes, 16 de agosto de 2011

TORTUGUES PROTEGIDES

Davant l'allau de tortugues de Florida que ens trobem per tot arreu cal anar amb cura perque ens estem trobant individus que pertanyen a espècies autòctones protegides dels nostres rierols i estanys. Hi ha persones que tenen als seus terraris, sense saber-ho, animals molt especials que es troben sota la protecció de les autoritats i catalogats com espècie en perill d'extinció.

Cal fer una ullada a la vostra tortuguera i veure si teniu algun exemplar de:

Mauremys Leprosa
Emys Orbicularis

Si teniu algun dubte us podeu posar en contacte amb el vostre veterinari per fer la consulta, i si, finalment, verifiqueu que teniu un exemplar d'una espècie protegida cal que us poseu en contacte amb els Agents Rurals (trucant al telèfon d'emergències 112) per entregar-lo a un Centre de Recuperació de Fauna Salvatge on el tractaran amb la dedicació i la importància que es mereix.

HERA EN ADOPCIÓ


Ens arriba informació d'una persona que posa en adopció un cadell de 9 mesos, femella, mestís de mastí per problemes personals.

Es tracta d'una gossa molt carinyosa i juganera, li agrada molt còrrer, és molt noble i sempre vol jugar amb altres gossos. Quan surt a passejar no tiva de la corretja i li agrada molt jugar amb pilotes de tenis.

La seva actual propietaria vol trobar-li una bona llar, assegurar-se de que estigui bé i que l'estimin molt. És una gossa molt fidel amb el cor d'un mastí, es diu HERA.

BRACO ALEMÁN EN ADOPCIÓN


Una adoptante de Vallès Natura se ha puesto en contacto con nosotros para informarnos que ha recogido este verano un Braco Alemán que se encontraba abandonado, sin chip identificativo, en el pueblo donde ha pasado las vacaciones y que lo tiene en acogida a la espera de encontrar una familía de adopción.

Se trata de un macho, de unos 3 o 4 años, sin castrar, muy obediente, bueno y sociable, aunque un poco asustadizo y timido. Esta raza se utiliza habitualmente para la caza menor y es muy probable que su anterior propietario lo utilizase para ello. Aunque su época de caza ya ha terminado. En ningún caso se dará en adopción a nadie que lo quiera utilizar para tal fin y para comprobarlo se realizará un seguimiento del animal.

Si estas interesad@ en adoptar a este perro fuerte y robusto, a realizar grandes paseos por el campo, a disfrutar de la naturaleza a su lado y compartir buenos momentos con él no dudes en ponerte en contacto con nosotros y organizaremos una visita para que lo puedas conocer.


viernes, 12 de agosto de 2011

RAONS SENSE RAÓ


Poner a un animal en tu vida es un ejercicio de responsabilidad hacia nuestros pequeños compañeros. La mayoría de las veces los adoptantes saben perfectamente los pros y contras de lo que van a hacer, lo han hablado, consultado y pensado. La mayoría de las veces te encuentras delante de una adopción/compra responsable de mente y corazón, quieren a su futuro amigo y saben los cuidados que va a necesitar.

Pero.... y siempre hay un pero, hay un pequeño tanto por ciento de futuros propietarios de animales que están, en ese momento, convencidos de querer realizar una adopción pero pasa el tiempo y aparecen sorpresas.

Nos gustaría recoger alguna de estas “sorpresas” impredecibles con las que se encuentran ese pequeño porcentaje de personajes humanos y que nos han llegado a la protectora:

· ¡Los cachorros de perro crecen! Si yo cuando lo adopte era pequeño, no entiendo nada. De verdad, cuando lo compre era una monada que me lo ponía en el bolso y mira ahora. ¿Dónde voy con este perro tan grande? Por favor, me podéis ayudar a que alguien se lo quede. ¡Es que me lo babea todo!

· Pelo, pelo y más pelo por todas partes! ¿Es qué no hay nada para evitar que se les caiga el pelo? Mira cómo tengo la ropa, esto es inaguantable. ¿No hay ningún producto para que no se les caiga el pelo?

· ¿Los cachorros de perro necesitan educación? Pero cómo es posible que este perro que me han colocado tiene dos meses y todavía se mea por todas partes, y encima llora. Cuando lo compré ya me dijeron que tendría que estar por él, pero yo tengo mi curro, los colegas, mi churri y este cabronazo se mea en todas partes, el muy cabrón. Oye que es de pura raza, me costó 600 talegos, de un notas que tenía una camada. ¿Aquí en la protectora me daríais algo por él?

· Pero esto de sacar al perro tres veces al día, ¿esto iba en serio? No me jodas, por favor, tantos adelantos y todavía hay que sacarlos a la calle? ¿No hay ninguna pastilla? Pues vaya mierda de bicho.

· No si me gusta mi gato y lo quiero con locura, si es que se lo digo a todo el mundo mi Michi, coño no, mi Pusi, o era Chuchi, calla que ahora no me acuerdo! Pacooooooooo! ¿cómo coño se llama la mierda del gato? Eso Panchi! Pues lo que te decía que lo quiero con locura pero me ha salido una cosa de esas de la alergia, que me lo ha dicho el traumatólogo del niño, y ya no lo podemos tener. Os lo traemos, vale?

· Veras es que no tengo dinero para mantener a mi gato y eso, voy justo, pero justo, justo. Y claro con la de gastos que tiene el pobre animal y eso. No lo puedo mantener y eso. Y ahora precisamente lo quería esterilizar y no puedo, de verdad que no puedo. Oye, una pregunta, ¿y si os lo quedáis en la protectora y lo esterilizáis vosotros? Y eso. Así el bicho estará de lujo mientras yo me voy de vacaciones a Punta Cana y así cuando vuelva, si todo está bien, lo vuelvo a adoptar y eso. Más que nada para que el animalito tenga una casa y eso.

· Veras, hace unos años nos dieron unos amigos este perrito para que jugasen los niños pero ahora los niños ya se han hecho mayores y pasan bastante del perro. Además está más parado, le cuesta más caminar y nos ha dicho el veterinario que hay que controlarle no se qué de unos análisis, ¿cómo si no tuviera bastante con mi madre?. El caso es que nos han dicho de darle un pienso de esos para perros viejos y sale muy caro, ya sabes cómo estamos en crisis. Total, que hemos pensado que en la protectora os lo podéis quedar ahora que ya no nos sirve y os encargáis vosotros. Vale?

· Mira, tengo un problema. Es que mi perro le ha enseñado los dientes a mi sobrino de dos años y tenemos miedo de que sea un animal peligroso. Unos colegas me han dicho que lo mejor es matarlo para que no sufra, pero a mí eso de matarlo me jode un poco porque es muy caro. ¿Y si os lo quedáis los de la protectora?

· Jajajaja, te vas a reír pero es que le regalamos al niño un conejillo de esos pequeños y no veas el bicho como ha crecido, vaya bestia! Esta enorme y como come el cabrón, pero lo malo es que se caga por tos laos y la parienta esta hasta los huevos. Míralo si es que no cabe en la jaula, jajajaja. Esta to apretao de lo gordo que esta jajajajaja. Sera cabrón, jajajaja. Oye, que os lo dejamos aquí en la protectora y nos pillaremos otro chiquitillo para que juegue el chaval. Vale?

Per desgràcia això no és una broma. Son un petit recull de comentaris que rebem a Vallès Natura, i no son els pitjors. Gràcies per estimar als animals i tenir responsabilitat. Encara hi ha molta feina a fer.

miércoles, 10 de agosto de 2011

3a FESTA DELS ANIMALS A GRÀCIA




Dins dels actes de la Festa Major de Gràcia 2011 s'organitzarà la III Festa dels Animals a la Plaça Joanic de Barcelona.



Els propers dies d'agost: dilluns 15 (de 10.00h a 21.00h), dijous 18 (de 17.00h a 23.00h), dissabte 20 (de 10.00h a 23.00h) i diumenge 21 (de 10.00h a 24.00h), s'organitzaran tot un seguit d'activitats gratuites i participatives per part d'entitats tant importants com Udols, Apaec, SOS Gats, SOS Golden, El Jardinet dels Gats, SOS Hurones, Veu Animal, Lliga Protectora d'Animals de Sabadell, etc.


Passarel·les d'adopció, xerrades, tallers, concerts, ball, jocs per nens, stands de les entitats col·laboradores, espectacles d'animació,.... tota una festa dels animals que no et pots perdre.

Des de Vallès Natura us volem encoratjar a passar, fer una ullada i participar. La nostra intenció és arribar a poder fer, en un futur proper, una activitat semblant al Parc de Can Mulà. Us imagineu l'èxit d'una activitat així al nostre municipi? Per la nostra part continuarem treballant per aconseguir-ho, així com per tenir la complicitat dels representants del nostre ajuntament com ho han aconseguit a la 3a Festa dels Animals a Gràcia.

Ens veiem a la Plaça Joanic!

Gràcies Mollet!

lunes, 8 de agosto de 2011

UN ERIÇÓ A LA C17



A la matinada d'aquest passat diumenge 7 d'agost un veí de Mollet va veure, tot conduint, una coseta petita que es movia pel voral de la C17 al seu pas pel Calderí de Mollet. No ho va dubtar ni un moment i va parar per veure si es tractava d'un animal ferit.

Quina va ser la seva sorpresa quan es va trobar un eriçó comú europeu adult força desorientat per les llums dels cotxes i per no trobar sortida per tornar als seus camps. De seguida es va posar en contacte amb Vallès Natura i ens va fer entrega del petit eriçó (erinaceinae).

Aquests petits mamifers insectivors d'habits nocturns tenen a les carreteres un dels seus principals enemics, els cotxes. Acostumats a fer grans distàncies per trobar menjar sempre troben un camí asfaltat per continuar la cerca d'insectes i és en aquests moments quan es juguen la vida.

L'eriçó comú europeu és una espècie protegida a Catalunya i cal comunicar a les autoritats o especialistes (mossos, protectores, veterinaris, agents rurals preferentment) si us trobeu un exemplar perdut o ferit.

Si voleu més informació sobre aquests petits podeu consultar:


Concretament el nostre petit púas el vam portar al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa a Santa Perpètua de Mogoda on serà desparasitat, recuperat i re-introduit a la natura.


viernes, 5 de agosto de 2011

CARLOTA


Ja fa un any que vam donar en adopció a CARLOTA. Moltes vegades us diem que no només de gats i gossos viu Vallès Natura, i aquesta adopció és un clar exemple.

Vam rebre un avís d'un vei de Mollet que havia vist quelcom estrany a Gallecs. Es tractava d'una ovella negra acabada de nèixer! La vam recollir, alimentar a biberó i cuidar fins la seva adopció per una familia de Vilanova del Vallès.... i ens vam sortir força be per ser la nostra primera experiència amb aquests animals.

Ara CARLOTA ens ha vingut a fer una visita i hem pogut comprovar que s'ha fet tota una ovella impressionant i gran.

lunes, 1 de agosto de 2011

PETITS A BIBERÓ






Tenim una nova camada de gatets a biberó. Aquesta vegada son quatre petits, dos atigrats i dos negres, que caldrà alimentar cada quatre hores fins que es facin una mica més grans. Tot un repte per les mainaderes de Vallès Natura. Si tot va bé dins d'un mes els podreu veure en adopció. Però ara cal fer silenci...psssss.... que els petits ja han fet el seu bibe i ara estan dormint.